L’aventura que hem viscut els 43 infants i joves i els 13 membres de l’Equip de Monitores i Monitors que participavem de la Sortida Conjunta a la casa de colònies Pedraforca, ha estat això: una AVENTURA PLENA DE MÀGIA! L’Equip de Monitores i Monitors vol explicar l’AVENTURA sense pressions i còmodament; volem adreçar-nos principalment a les famílies dels infants, joves i monitors/es de l’activitat, alhora, ens volem adreçar a totes aquelles persones i entitats que ens van fer arribar missatges de suport quan més ho necessitàvem, gràcies! La informació sobre l’aventura ha anat i venint de diversos llocs: mitjans de comunicació, grups de WhatsApp, xarxes socials, cafès en taules de bar pel poble… En tot moment hem demanat, des de l’Esplai, atenció a la informació que s’enviava des de la pròpia entitat o des del MCECC. És per aquest motiu que seguirem sol·licitant atenció a aquestes informacions, perquè creiem fermament que la informació que proporcionem des de l’entitat, és la més vàlida fins al moment. Érem a Saldes, som a casa i us ho expliquem en "les 15 passes de ‘l'AVENTURA!"
Les 15 passes de l’AVENTURA a Saldes
1. L’inici
Dissabte vam marxar de Premià de Mar en un autocar, en direcció Saldes, on es troba la casa de colònies que ens ha allotjat durant tota l’AVENTURA viscuda: casa de colònies Pedraforca.
2. La pista de trineus improvisada
La Sortida Conjunta va ser dissenyada des d’un inici amb l’objectiu de trobar i gaudir de la neu amb la canalla que hi participava; és per això que tant bon punt vam arribar a la casa de colònies, la Carme, la dona de la casa, ens va indicar on podríem trobar un xic de neu*.
*Cal fer esment que al arribar a la casa NO hi havia gens de neu, sols quedaven unes congestes de neu ben menudes a les obagues dels camins; de debò, no hi havia gens de neu, i els monitors/es ja patíem per la promesa que havíem fet durant dies i dies a les famílies i nanos: “A la sortida hi haurà neu!” L’Equip de Monitores i Monitors de l’activitat vam decidir seguir el camí indicat per la Carme, i en poc més de deu minuts, érem tots gaudint de la neu enmig d’un camí que feia baixada. Els tres trineus que dúiem, els vam aprofitar tots els participants; hi havia canalla que era la primera vegada a la vida que veia neu, i ho feia amb l’Esplai. Quin goig i què divertit! Les dues hores i escaig de neu les vam gaudir tots/es en un espai minúscul; hi havia pocs centímetres de neu, però la congesta era ben digne per gaudir d’una pista de trineus improvisada, cal dir que les rialles feien molt de caliu esplaier.
3. Sant Cristòfol i les monitores i monitors no són tant diferents…
Les Sortides Conjuntes es transformen en un espai idoni per treballar el transcendent amb tots els participants; és per això que el dissabte a la tarda, vam treballar plegats la figura dels monitors/es arran de la presentació del patró de la nostra Parròquia: Sant Cristòfol. Sant Cristòfol va ajudar a passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra, és per aquest motiu que és el protector dels viatgers; i igual que Sant Cristòfol, els monitors i monitores acompanyem als infants i joves de l’Esplai en el seu camí. Els participants ens vam barrejar en diferents grups i tots/es vam rumiar quins són els valors que representen els monitors i monitores de l’Esplai. Plegats vam assolir l’objectiu de l’activitat, van aparèixer molts valors presents en els monitors/es i en totes aquelles persones que dediquen part de la seva vida al voluntariat educatiu.
4. La neu matinera de Saldes
Just després d’esmorzar, el diumenge al matí, van començar a caure els primers flocs de neu al voltant de la casa de colònies. Era molt bonic, i tota la súper activitat de matí, dissenyada pels Pre-Monitors/es, la vam fer sota la lleu nevada al pati de la casa. Es tractava d’una activitat ben xula sobre els gremis que podien ajudar als vilatans de la vila ‘Pedrafosca’ a salvar-los dels malvats bandolers. A l’hora de dinar, els voltants de la casa ja començaven a estar un xic emblanquinats; el cel estava ben ennuvolat, i la neu no parava de caure. Havent dinat vam jugar força amb la neu que havia caigut (i continuava caient), la felicitat es vivia entre bola i bola de neu, des dels més petits als més grans! Jugàrem amb la neu fins que ens van avisar que l’autocar de tornada ja era a l’entrada de la casa de colònies; vam agafar motxilles, i vam pujar fins a la carretera de Saldes (vam caminar cinc minuts per la pista que creuava un fantàstic bosc nevat).
5. L’autocar ‘s’encalla’… i l’AVENTURA segueix!
L’autocar s’encallà a un revolt de la carretera als cinc minuts de sortir de la casa de colònies; no hi havia opció a seguir amb aquest vehicle. El conductor va decidir sol·licitar un de substitució, i s’activà. El contratemps va reclamar una reacció àgil per part de l’Equip de Monitors/es, i en qüestió d’un instant, en cada monitor/a va lluir tot allò que es porta dins des del moment en què s’està al capdavant d’un grup d’infants i joves: la responsabilitat. Dins de l’autocar: SEGUEIX l’AVENTURA! L’Equip de Monitors/es improvisà la continuació del centre d’interès ja conclòs a la casa de colònies. Es va reprendre el centre d’interès dient que potser eren els bandolers que ens estaven fent una última prova, i per això vam pensar entre tots quina seria la millor opció per poder combatre la neu de les carreteres. Tota la canalla va començar a pensar quina seria la millor manera de desfer-nos de la neu – no us podeu imaginar totes les idees que van aparèixer en pocs minuts dins l’autocar – calefactors enormes, helicòpters amb aigua calenta sobre les carreteres, fer pipi o caca a sobre la neu per poder-la desfer… des dels més grans als més petits, van aconseguir fer un bon guirigall d’idees!
6. Tornem a la casa de colònies
Després de l’ensurt i la notícia de l’aparició dels bandolers de la neu, no ens podíem quedar parats dins l’autocar! Així que vam decidir baixar del bus per poder tornar a la casa i comprovar que cap bandoler ens havia deixat res allà. Per espantar-los de valent, mentre fèiem camí tots/es junts/es cap a la casa de colònies, vam cantar amb totes les nostres forces! D’aquesta manera vam poder arribar a la casa sans i estalvis i sobretot, sense que cap bandoler ens seguís. La Carme, la dona de la casa de colònies, ens esperava amb un bon berenar per a tots/es; ens el vam menjar al menjador gran, tot veient les dues TV’s i amb les llars de foc ben enceses.
7. Saldes i Premià de Mar, la informació
Paral·lelament al ‘berenar conjunt’, l’Equip de Monitors/es de l’activitat es va reunir d’urgència; la casa de colònies ens va proporcionar contacte amb els serveis d’emergència, els quals ens van aconsellar romandre a la casa de colònies una nit més, ja que agafar l’autocar de substitució era arriscat a aquelles hores de la tarda-vespre i menys amb les condicions meteorològiques en les que ens trobàvem; d’altra banda, a aquelles hores, ni una màquina llevaneus ni una patrulla de Mossos d’Esquadra eren quelcom garantit per acompanyar a l’autocar de substitució. La decisió fou clara: passaríem la nit de diumenge a la casa de colònies; la Carme en tot moment ens facilità l’estada; és més, hi va insistir pel nostre bé, abans i després de conèixer les valoracions dels Mossos (via telefònica). Durant els dies d’activitat extraordinària, l’Equip de Monitors/es de l’activitat va decidir gestionar tota la informació via WhatsApp, utilitzant els grups amb famílies com a canals. L’Equip, des de la casa de colònies, assignà a cada franja d’edat una família com a interlocutora directa amb la resta de famílies del grup; d’aquesta forma, l’Equip de Monitors/es sols s’havia de centrar en el benestar de la canalla i donar la informació corresponent, i amb seguretat, a aquells/es qui els pertocava: les famílies dels participants. Alhora s’establí contacte amb els membres de l’Equip de Monitors/es de l’entitat que no havien pogut participar de l’activitat; tot aquest grup de monitors/es s’encarregaria, juntament amb les famílies assignades, de comunicar a les famílies les darreres informacions que anessin arribant de la casa de colònies de Saldes. GRÀCIES COMPANYS/ES per ser-hi, confiar en l’Equip de l’activitat i vetllar per l’entitat!
L’Equip ha rebut i va rebre missatges per part de les famílies agraint les imatges, vídeos o textos que s’anaven passant pels grups de WhatsApp. Tot el material gràfic mostrava a la canalla vivint d’allò més bé la situació excepcional que vivíem tots: boles de neu, jocs de taula, àpats, … gràcies per la confiança famílies!
8. L’AVENTURA continua
El dilluns va ser un dia ben intens, l’Equip de Monitors/es va seguir el fantàstic centre d’interès improvisat a l’autocar el dia anterior, en cosa de minuts, i això fou la clau de l’èxit en la ‘normalització’ de la situació amb els més menuts de l’activitat. L’Equip de Monitors/es era força nombrós, i això permetia fer reunions espontànies, alhora que d’altres monitors/es eren amb tots els participants. El grup de ‘Pre-Monitores’ va saber imposar-se a la situació de forma exemplar, per a ells/es era la primera activitat ‘grossa’ on hi participaven amb el rol de monitores i ho van fer espectacularment bé. Per altra banda, en certs moments feien falta mans, i els grups de ‘Grans’ i ‘Mitjans’ es van mostrar predisposats en tot moment: parar taula, fer motxilles, jugar, animar, … entenem que pels més menuts de l’activitat, veure aquella nena o nen del grup més gran de l’Esplai que està amb tu, jugant i passant-ho d’allò més bé, no té preu. MOLTES GRÀCIES de part de tot l’Equip de Monitores i Monitors de l’Esplai.
9. Un dilluns de decisions…
Dilluns, dia d’escola… però nosaltres érem al Berguedà, i ens vam llevar amb moltíssima energia! La neu no parava de caure a la casa de colònies, i l’activitat de matí va ser preparar les motxilles per marxar, ja que a primera hora del matí va arribar una patrulla de Mossos d’Esquadra acompanyats d’una màquina llevaneu, i ens van comunicar que s’estava preparant un comboi de vehícles d’emergència per baixar de la casa de colònies a Guardiola de Berguedà. El matí va ser llarg i ple de canvis en les decisions que s’anaven prenent lluny de la casa de colònies, però que afectaven directament al que passava a la casa de colònies… Quina de maldecaps per a les monitores i monitors de l’activitat i de l’entitat…
Sort en teníem que en breus apareixeria quelcom inesperat!
10. … continua el dilluns
Mentre es prenien totes les decisions amb els diferents efectius dels serveis d’emergència… tots vam continuar amb el centre d’interès. Després d’esmorzar, vam tornar al pis de baix de la casa, i ens aplegàrem a la sala que comunicava amb totes les habitacions. Allà vam estar força estona cantant cançons estirats sobre les motxilles preparades, … i de sobte: S’OBRÍ UNA PORTA! Acompanyades d’una fantàstica música van aparèixer 3 presentadores i un càmera! Què era tot allò?! Era la benvinguda al nou programa de televisió BATUNEU al canal PEDRAFOSCA TV! Les presentadores ens van explicar que érem els concursants seleccionats per poder sobreviure a la neu i als bandolers! Havíem de preparar-nos de valent i en grups barrejats per a no ser nominats i així marxar de la casa com a guanyadors/es. D’aquella sala van sortir cinc equips impressionants, on tots donaven la seva energia davant de les càmeres. Els equips seleccionats van ser: ‘els Imperials de la neu’, ‘els Xavis’, ‘els Xupiguerreros’, ‘els Floquets de Neu’ i ‘els Xupipotters’. Quina meravella de grups, i tots amb unes ganes boges de guanyar als bandolers i marxar com uns autèntics valents!
11. L’AVENTURA no s’atura!
Després de dinar (dilluns), un plat de macarrons boníssim acompanyat de botifarra, seria el moment en que els diferents efectius dels serveis d’emergència ens havien dit que marxaríem de la casa. El comboi de vehícles estava preparat a Guardiola de Berguedà per fer-ne l’evacuació, però un parell d’hores més tard de dinar, el CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) va desactivar el ‘protocol de rescat’ a causa de l’estat de la xarxa de carreteres i les inclemències meteorològiques. La decisió fou rebuda amb desencantament per part dels participants de l’activitat, i en molt desacord per part d’alguns efectius dels diferents serveis d’emergència presents a la casa de colònies. Però la decisió estava presa, i de la casa no en sortiríem fins que l’entorn ho permetés. SEGUIM! …] Nit de dilluns, una nit fosca i blanquinosa amb molt de fred… Ei, NO, NO! Això era el que hi havia fora de la casa! No sabeu el que hi havia dins de la casa de colònies? Ens esperava la GALA FINAL del programa BATUNEU! Un cop ben sopats, amb la panxa ben plena (de sopa de caldo i llom a la planxa) i els pijames posats, ens vàrem reunir a la sala de dalt de la casa, i mentre esperàvem al costat de la llar de foc, va aparèixer de nou la presentadora del programa BATUNEU! La presentadora va donar-nos la benvinguda a la darrera gala del programa BATUNEU! Aquesta vegada, la presentadora venia amb l’ajuda del seu company ballarí, el qual ens va ensenyar una pila de danses i cançons, i així celebrar una de les millors festes pijama que s’han fet mai a la neu! Abans de tot això però, cada equip faria el seu crit de guerra per entrar en escena. Érem a punt d’acabar el programa, però per poder-nos relaxar abans d’anar a dormir, vam seure tots al terra de la sala, llums apagats i els ulls tancats. Tots plegats vam pensar en tot alló que més ens havia agradat d’aquella AVENTURA a la neu, i sense dir res més vam cantar plegats el “Bona nit, bons germans”.
Abans d’anar a dormir, donem les gràcies i diem ‘molt bona nit’ als tres efectius del SEM, als cinc membres de la Creu Roja i al Mosso d’Esquadra que es van quedar a sopar i a dormir amb nosaltres aquella nit.
12. Preparem motxilles de nou
‘Bon dia Pedraforca! Són les 8h!’, així ens vam aixecar dimarts al matí, veient el cel blanc però començant a apreciar totes aquelles muntanyes que havien desaparegut darrere els núvols plens de neu durant tots aquells dies. Des de les finestres de les habitacions ja vèiem com havia parat de nevar després de tants dies i observàvem amb molta il·lusió la gran i gran quantitat de neu que teníem al davant! Els nervis de sortir a jugar fora eren reals i molt emocionants, així que vam fer ràpid les motxilles i vam pujar al menjador amb la Carme per poder parar taula i esmorzar. Abans de fer cap queixalada al nostre esmorzar, les nostres veus van cridar de valent per beneir una vegada més la taula. Feia molt de goig aquella energia matinera! Fins i tot els nostres amics del SEM es van afegir a cantar amb nosaltres abans d’esmorzar! Un esmorzar únic: croissants de la casa de colònies, suc i entrepans de pernil dolç que els efectius de la Creu Roja ens van fer arribar el dia anterior.
13. Sortim de la casa
Durant tot el matí, Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, SEM, Creu Roja i Protecció Civil va treballar intensament per garantir la sortida de tots els participants de la casa de colònies a Saldes. L’operació seria simple, tots els participants de l’activitat de l’esplai marxaríem de la casa en autocar; però abans de sortir de la casa de colònies per pujar a l’autocar, els efectius dels serveis d’emergència carregaríen les bosses i motxilles al maleter de l’autocar, per tal de que tots els participants estiguessin exposats als mitjans de comunicació el menor temps possible. Just després que les motxilles estiguessin carregades a l’autocar, vam començar a sortir de la casa de colònies en direcció al bus; els més menuts de l’AVENTURA pujarien fins a la carretera on era l’autocar en els diferents vehícles d’emergència, i els joves pujarien a peu per la pista forestal.
L’entrada a l’autocar va ser molt esperada per part dels mitjans de comunicació que ens esperaven a l’entrada de la casa, però l’Equip de Monitors/es i tots els efectius dels diferents serveis d’emergència, vam treballar intensament per que els mitjans no poguessin captar cap imatge de cap participant, i ho vam aconseguir!
14. Agafem l’autocar i cap a Guardiola de Berguedà
De la casa de colònies a Guardiola de Berguedà l’autocar va baixar lent, sense córrer; un Mosso d’Esquadra ens acompanyà durant aquest trajecte, alhora que un comboi ben complert per una llevaneu, vehicles de Mossos d’Esquadra i Bombers, i algun que altre mitjà de comunicació que encara frisava per tenir imatges o declaracions. A Guardiola de Berguedà ens esperaven els Bombers per tal de treure tot el tou de neu que duia al sostre el nostre autocar. Durant la ‘neteja’ de neu, dins l’autocar vam dinar els entrepans restants que ens va subministrar la Creu Roja el dia anterior.
15. Viatge a Premià de Mar
Sortim de Guardiola de Berguedà, agafem la C-16 i cap a Premià de Mar hi falta gent!
Durant tot el viatge, tots vam descansar força. Infants, joves i monitors/es obrien les cortines de l’autocar i veiem la comarca del Berguedà allunyant-se… era dimarts i tornàvem de la sortida que havíem començat dissabte.
L’Equip de Monitors/es era conscient que hi havia la possibilitat que la premsa ens esperés a l’arribada de Premià de Mar, i la volíem evitar fos com fos, cap dels participants volia fer d’aquella AVENTURA un espectacle mediàtic; és per aquest motiu que el canvi de destí, no es va transmetre a les famílies fins ben poca estona abans d’arribar a Premià de Mar.
Som de Premià, un lloc de mar on cada dia hi pots veure la muntanya rere el poble, dúiem tres dies de neu, i més d’un en veure el mar vam dir: som a casa!
Hem pregat molt per tornar i hem tornat tots sans i estalvis. Sant Cristòfol hi va ser, i seguirà sent-hi! Gràcies per ser-hi! Les famílies… quin goig de famílies! TOTES heu confiat amb l’Equip de Monitores i Monitors que érem a la casa i que era a Premià de Mar, i això ha estat el que ha fet més senzilla la tasca per a l’Equip. GRÀCIES FAMÍLIES! Carme, et mereixes un monument als peus del Pedraforca. Tens una casa espectacular, però tens un cor que no et cap al pit. MIL GRÀCIES per cuidar-nos com ho has fet. MIL GRÀCIES per vetllar per la nostra seguretat i parlar amb els serveis d’emergència. GRÀCIES per confiar amb l’Equip de Monitores i Monitors. GRÀCIES per entendre’ns i fer-nos costat en tot moment. GRÀCIES CARME i JORDI! “La confiança dipositada per les famílies ha estat i serà, un dels pilars amb el qual l’Equip de Monitors podrà seguir ferm en l’educació en el lleure.” “L’agraïment és present en tot comunicat que fem i farem, la feina de l’Equip de Monitors/es fou exemplar. El suport rebut en missatges va reconfortar un munt, és el que necessitàvem.”
Moltes gràcies efectius de Mossos d’Esquadra, SEM, Bombers i Creu Roja que vàreu passar minuts, hores, i dies amb nosaltres a la casa de colònies. Sou molt bona gent, i ens vau cuidar un munt a tots, des dels més menuts, als més grans. GRÀCIES! Gràcies Joan, Santi, David, Pep, Josep Maria, David, Jordi, David, i tots els que vau formar part del dispositiu d’emergència que ens va atendre a Saldes. Moltíssimes gràcies Mossèn Bernat per la confiança dipositada des de la Parròquia de Sant Cristòfol.
Mil gràcies Fundació Pere Tarrés i MCECC pel suport rebut durant tota l’AVENTURA i per l’atenció i seguiment de les decisions i reflexions per part de l’Equip! Gràcies Xavi, Albert, Núria, Queralt, Maria Isabel, Montse, Oriol i tots els que vau seguir ben atents les noves de l’AVENTURA a la neu. Gràcies Queralt per la gestió d’informació amb les famílies de l’entitat des del Consell Comarcal del Berguedà, moltes gràcies!
I sobretot, moltes gràcies a totes les persones i entitats que vau animar i felicitar la feina de l’Equip i de l’entitat en aquesta AVENTURA extraordinària a la neu. GRÀCIES! Viscuda aquesta AVENTURA queda feina a fer, com per exemple aclarir dubtes o qüestions a les famílies dels participants. En breus seguirem explicant aquesta aventura esplaiera!
Gràcies per la confiança, i com sempre, seguirem vetllant per una educació en el lleure de qualitat!
GRÀCIES Laura, Xavier, Aina, Elena, Guillem, Judith, Laura, Mar, Maria, Mariona, Martí,
Sandra, Maria, Sonia, Victor, Yegor, Xenia, Lucia, Marc, Naira, Joana, Júlia i Pau.
